Barcelona: l’herència dels Jocs (1992-2002)
Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.)
2002
El llibre Barcelona: L’herència dels Jocs aplega un conjunt d’estudis i testimonis sobre els Jocs Olímpics de Barcelona’92 escrits deu anys després d’aquell esdeveniment memorable, des de la nova perspectiva que ofereix la distància del seu desè aniversari.
El punt de partida es troba en un llibre anterior dels mateixos editors (Les claus de l’èxit), publicat el 1995, que recollia diversos estudis sobre els impactes socials, esportius, econòmics i culturals escrits immediatament després dels Jocs.
El nou llibre segueix les pautes de Les claus de l’èxit en el sentit d’analitzar els diferents aspectes del llegat dels Jocs Olímpics, posant ara més en evidència els efectes a mitjà i llarg termini d’aquell esdeveniment.
Com a introducció del llibre es publica la transcripció d’una conversa mantinguda al mes de juny de 2002 entre tres protagonistes històrics de la preparació i organització dels Jocs, Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad, que revela algunes qüestions clau per a la interpretació històrica dels Jocs de Barcelona i valora el seu impacte.
La primera part del llibre es dedica a l’anàlisi del “model Barcelona’92”. S’inicia amb la transcripció d’una entrevista amb Josep Miquel Abad, conseller delegat del COOB’92, i amb articles de Miquel Botella i Gilbert Felli referits al model organitzatiu i a l’evolució que han seguit després de Barcelona el sistema olímpic i les relacions entre els comitès organitzadors i el Comitè Internacional Olímpic (CIO).
Els articles de Joan Botella i Enric Truñó analitzen, respectivament, els aspectes polítics de l’organització, les relacions entre els actors polítics i la influència internacional (Botella) i el prestigi adquirit per l’estil del “model Barcelona” (Truñó).
El doctor Miquel de Moragas analitza els aspectes immaterials d’aquest impacte, el que denomina “l’herència dels símbols”, i les diferents formes d’interpretació i memorització dels significats de Barcelona’92 a escala mundial.
Andreu Clapés se centra en el moviment del voluntariat, contribució decisiva a l’èxit dels Jocs, i la posterior evolució d’aquest moviment a Barcelona.
La segona part del llibre està dedicada al llegat esportiu dels Jocs, amb articles de Ramon Pallejà, Xavier Segura, Andor Serra i Martí Niubò sobre la utilització de les instal·lacions esportives després dels Jocs i la pràctica esportiva dels barcelonins. Albert Batlle i Albert Soler es refereixen al Pla estratègic de l’esport de la ciutat de Barcelona, iniciat el 2002 i que, de fet, es proposa potenciar el capital d’experiències esportives llegat dels Jocs de 1992. I, finalment, Josep Escoda exposa els efectes dels Jocs en l’alta competició i com aquesta ha evolucionat en els últims deu anys.
