Los Juegos de la comunicación: las múltiples dimensiones comunicativas de los Juegos Olímpicos
Miquel de Moragas Spà
1992
“El fenomen universal i cíclic dels Jocs Olímpics ha desbordat des dels seus orígens la seva primordial dimensió d’esdeveniment esportiu. En aquest final de mil·lenni, les Olimpíades difícilment poder ser explicades sense atendre les seves dimensions comunicatives i culturals. La universalitat, atribut pristi dels Jocs, s’ha carregat avui de contingut per caràcter global, mundialitzadors, aportat pels mitjans de comunicació, beneficiaris al mateix temps de les tecnologies de la informació.
En la preparació i desenvolupament dels Jocs Olímpics dels nostres dies, podem trobar tots els registres i nivells de comunicació moderna en la seva màxima expressió. El Moviment Olímpic depèn rigorosament dels mitjans de comunicació, però al mateix temps, els hi ofereix la oportunitat d’experimentar i posar a prova, tot el seu caudal de transformació.
Sobre aquesta espectacular simbiosi tracta aquest llibre, polièdric i suggerent, que descriu amb elegant precisió els múltiples i complexos llaços que interrelacionen els Jocs amb la comunicació i la cultura, amb el teló de fons de la tecnologia.
El llibre, com no podria ser d’altra manera, està concebut al fil d’aquest immens focus d’interès que constitueix la celebració dels Jocs de Barcelona. Però, més enllà d’aquest indubtable atractiu conjuntural, l’obra inclou una reflexió capital sobre les conseqüències i rentabilitat d’organitzar i acollir uns Jocs que, no sols representen el màxim espectable televisiu mundial, sinó que suposen l’establiment en la seu olímpica d’un laboratori de comunicació de dimensions aclaparadores, relacionades amb els aspectes d’internacionalització, comercialització, semantització de valors, ús de noves tècniques, impactes polítics, etc. propiciats pels Jocs Olímpics.
L’exercici de l’autor es divers i extens. Des de les relacions entre la comunicació, la cultura i els Jocs, fins al paper de les telecomunicacions i la informàtica a Barcelona’92, passant per dimensions econòmiques i pressupostàries, serveis, significat polític, finançament, simbologia, patrocini, etc. sense oblidar tampoc el significat dels rituals olímpics i el paper detallat dels mitjans de comunicació en els Jocs.
Ens troben, sense cap dubte, davant d’un llibre punter en l’àmbit de la comunicació. Escrit en un estil amè que no renuncia al vigor, ofereix un autèntic interès per una gran varietat de públics; però és, per descomptat, de lectura obligatòria per a investigadors i intermediadors de la comunicació en qualsevol de les seves facetes.”