“Els Jocs Olímpics de Franco” Una anàlisi de la candidatura frustrada de Barcelona 1972 (2013)
L’historiador esportiu Juan Antonio Simon ens dóna a conèixer un aspecte que malauradament ha quedat en l’oblit dels historiadors de l’esport: el tèrbol procés d’elecció de la candidatura olímpica espanyola per als Jocs Olímpics d’estiu de 1972 que va concloure, sorprenentment, amb la decisió del Comitè Olímpic Espanyol (COE) de presentar la candidatura de Madrid al Comitè Internacional Olímpic (CIO) davant el projecte olímpic de Barcelona.
Aquest treball, desenvolupat durant la seva estada postdoctoral al CEO-UAB, s’ha presentat en la primera sessió del curs acadèmic 2012/13 de l’Aula d’Història que ha tingut lloc el dijous 21 de novembre al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona i es va publicar com a part de la col·lecció Aula d’Història.
A l’octubre de 1965 el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va aconseguir convèncer al Comitè Olímpic Internacional (COI) perquè la seva assemblea anual tingués a Madrid el marc de la celebració. L’Espanya del “desarrollismo” es felicitava pel seu èxit propagandístic i, mentrestant, les autoritats esportives encapçalades pel mateix José Antonio Elola-Olaso, delegat d’Educació Física i Esports, aprofitaven la presència del president del CIO, Avery Brundage, per sondejar les possibilitats reals que tindria la presentació d’una candidatura olímpica espanyola. La resposta positiva del president del CIO , va despertar automàticament els somnis de grandesa d’un determinat sector del franquisme, que entenia l’organització d’aquest esdeveniment esportiu com l’ocasió perfecta per transformar radicalment la devaluada imatge exterior del país.
El repte va ser immediatament acceptat per Barcelona. La seva tradició olímpica i esportiva era inqüestionable, profundament integrada en el teixit social de la ciutat des del primer terç del segle XX. Alhora, l’organització dels Jocs del Mediterrani el 1955 i els Jocs Esportius de Barcelona des de 1962 havien permès mantenir viu durant el franquisme el projecte olímpic de la ciutat. Un mes més tard de la celebració de l’assemblea del CIO, i després de les converses prèvies entre Elola-Olaso i Josep Maria de Porcioles, alcalde de la ciutat, Barcelona decideix presentar la seva candidatura olímpica el COE per competir per l’organització dels Jocs Olímpics de 1972.
Inesperadament, el 16 de desembre de 1965, menys de dues setmanes abans que es tanqués el termini per a la presentació de les candidatures al CIO, Madrid va decidir presentar també el seu propi projecte olímpic. L’estricte control dels mitjans de comunicació va provocar a partir d’aquest moment un absolut buit d’informació. “L’apagada” conclourà el 28 de desembre quan es publiqui una petita nota de l’agència Alfil, informant sobre la decisió del COE de triar la candidatura de Madrid. Les posteriors queixes, reclamacions i dimissions dels membres catalans del COE han permès conèixer que la màxima institució olímpica espanyola va decidir celebrar la reunió en què es triaria la ciutat candidata el 24 de desembre, el mateix dia de Nadal. Se sabia que el comte de Godó, el marquès de Cabanes i Joan Antoni Samaranch, no assistirien en aquella data perquè estaven a Austràlia acompanyant l’equip espanyol de tennis a la Copa Davis. Als altres dos membres del COE, Victoriano Oliveras de la Riva i Pau Negre Villavecchia, se’ls va avisar amb dos dies d’antelació de la reunió i no se’ls va informar de l’ordre del dia i de les importants decisions que estaven en joc. Tots dos no van viatjar a Madrid en no poder desplaçar-se en avió o tren i haver de recórrer als seus cotxes particulars en una data tan assenyalada, i no ser conscients de la importància de la convocatòria.
Durant la seva presentació, Juan Antonio ha aprofundint en el paper que va representar l’esport per al franquisme, i ha donat resposta a preguntes claus sobre aquest moment històric: Quins elements van definir el projecte olímpic de Barcelona’72? Què va motivar la inesperada i tèrbola decisió del COE? Quines van ser les conseqüències que aquesta decisió va provocar en els membres catalans del COE? Quin paper va representar el Govern de Franco en tot aquest procés, i quin va ser el suport que van mostrar posteriorment a la candidatura espanyola? Quin interès tenia Madrid a organitzar uns Jocs Olímpics?
